El risc de rebrot de COVID19 a Manresa

Els darrers dies el risc de rebrot de COVID19 a Manresa ha anat en augment. Tot i la preocupació convé recordar que els epidemiòlegs ens estan dient, precisament, que evitar aquest rebrot del coronavirus a la ciutat és a les nostres mans.

Risc de rebrot de COVID19 a Manresa
Foto: Alexandra_Koch (Pixabay)

Seguiment del risc de rebrot de COVID19 a Manresa

El Departament de Salut ofereix actualitzacions diàries de la situació de l’epidèmia. En aquesta pàgina es pot consultar la informació, setmana a setmana, sobre el risc de rebrot de COVID19 a Manresa.

És comprensible que l’augment del risc de rebrot causi inquietud, sobretot coincidint amb la tornada a l’escola. En part ens espantem perquè una segona onada o un confinament domiciliari ens farien pensar que tot el que vam fer entre el març i el juny no ha servit per res.

Aquesta por ens porta a actuar de moltes maneres per intentar recuperar la calma. Algunes d’aquestes funcionen i, d’altres, no.

Dues estratègies que NO funcionen

La criminalització dels joves

Veure adolescents i joves pel carrer sense mascareta provoca indignació. De fet aquesta tendència no és nova: els joves solen ser el blanc de les crítiques, sovint injustes, per moltes altres coses. Veiem un jove sense mascareta i pensem “els joves són uns irresponsables“. Però si veiem un adult sense mascareta, també pensarem que els adults són irresponsables?

Joves sense mascareta

Una característica de l’adolescència és la percepció d’invulnerabilitat (pensar que no els passarà res dolent perquè poden fer front a totes les adversitats). Aquesta percepció explica algunes coses com els embarassos en l’adolescència. Però en aquest cas la responsabilitat no hi té res a veure. Els adolescents es mouen pel món segons la imatge que se n’han fet, igual que els nens, els adults i la gent gran.

Criminalitzar els joves i adolescents no farà que es posin la mascareta. Més aviat provoca l’efecte contrari: si ens posem davant seu i els diem que no saben ser responsables, els estem restant més motius per a prendre decisions.

Intentar provocar por

En parlar del risc de rebrot de COVID19 a Manresa he rebut consultes de persones sobre si l’estratègia de la por funcionaria per a fer augmentar les conductes de prevenció: ensenyar imatges de pacients intubats en una UCI, escoltar testimonis de persones que hagin tingut símptomes molt greus, etc. Doncs no funcionaria.

Alguna vegada t’has preguntat per què les campanyes de prevenció dels accidents de trànsit amb imatges impactants d’accidents i ferits no funcionen? Perquè provoquen una por tant intensa que preferim treure’ns-les de davant. Ningú vol conduir amb por! Per tant, davant d’imatges impactants, al raonament és “Això a mi no em passarà“.

A l’hora de fer una campanya perquè les persones protegeixin activament la seva salut, com ha de ser aquesta campanya si volem que funcioni? Diverses teories ho han estudiat i, amb les seves diferències coincideixen en que:

  • Han de provocar una por moderada: Si la por és intensa, passa el que hem explicat unes línies més amunt.
  • Han d’oferir alternatives accessibles per evitar el dany: “Accessibles” vol dir que siguin a l’abast de tothom i que es puguin dur a terme de manera relativament senzilla.

Evitar el rebrot de COVID19 a Manresa és a les nostres mans

Distància mans i mascareta per prevenir el coronavirus

Fixem-nos que quan els epidemiòlegs ens actualitzen les xifres de l’epidèmia de coronavirus -cosa que, de vegades, ens pot espantar-, ho acompanyen de les mesures preventives: Distància, mans i mascareta. Aplicar aquestes mesures no requereix grans costos. No és com prevenir que una pedregada faci malbé una collita (que implica cobrir hectàrees de terreny amb xarxes). Evitar el rebrot de COVID19 a Manresa és a les nostres mans, i amb mesures senzilles.

Hem vist nens amb por de sortir de casa pel coronavirus. Ensenyem-los que la mascareta i rentar-se les mans són mesures preventives i de gran eficàcia.

A més a més, és una responsabilitat individual. El motiu per fer-ho no és que ho diguin les autoritats. És que ens ajuda a protegir la salut pròpia i la dels altres, i ajuda a evitar el col·lapse del sistema sanitari. No ho fem perquè ho mana el president del govern. Ho fem per nosaltres mateixos.


T’ha agradat aquest article? Deixa alguna pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari