Ictus, tabac i ansietat

Hi ha relació entre ictus, tabac i ansietat? Els indicis apunten que sí, ja que aquestes tres condicions estan vinculades a alteracions vasculars. La tesi doctoral d’un infermer de Manresa se suma ara a la literatura en aquest sentit. Parlem de com l’ictus, el tabac, l’ansietat i la depressió es relacionen entre ells.

Ictus, tabac i ansietat - Aquí Psicologia Manresa

El professor d’infermeria de la UManresa, Eduard Maldonado, ha presentat recentment la seva tesi doctoral on estudiava la prevalença d’ansietat i depressió en les persones que fumaven abans de tenir un ictus. La prevalença, en aquest cas, és el percentatge de persones que, essent fumadores i tenint un ictus, també tenien ansietat i/o depressió.

Què és un ictus

Un ictus és el que abans es coneixia com a embòlia, feridura o vessament cerebral. És un tipus d’accident cerebrovascular, en el qual s’obstrueix o es trenca una vena o una artèria del cervell. Es manifesta en forma de pèrdua sobtada de la força o de la mobilitat de la meitat del cos, mal de cap o incapacitat de parlar. És molt important reconèixer-ne els símptomes perquè requereix una intervenció urgent. Aquest vídeo explica com saber si una altra persona pot estar tenint un ictus, i si pensem que així és, cal trucar al 112.

El paper del tabac en l’ictus

La llista de perjudicis del tabac per a la salut és interminable. Fumar s’associa a un major risc de tenir càncer, malalties respiratòries i malalties cardiovasculars, entre elles, l’ictus:

  • Fumar causa danys als vasos sanguinis i fa augmentar la pressió arterial.
  • El tabac redueix la quantitat d’oxigen que arriba a les cèl·lules, perjudicant les funcions vitals.
  • No cal ser fumador per patir aquests danys: el risc també hi és quan respirem el fum d’una altra persona.

Com s’hi impliquen l’ansietat i la depressió

L’ansietat es pot viure com un símptoma aïllat o com un trastorn que acaba afectant la vida diària de la persona. Amb la depressió passa una cosa semblant, encara que quan només és un símptoma en diem tristesa. Estar ansiós o deprimit també incrementa la pressió arterial y redueix l’activitat física. D’altra banda, moltes persones que tenen ansietat o depressió utilitzen el tabac per a relaxar-se, contribuint, d’aquesta manera, a tots els riscos esmentats.

Es pot prevenir un ictus?

L'ansietat, la depressió, el tabac i la falta d'exercici físic fan augmentar el risc d'ictus

L’Organització Mundial de l’Ictus ha detallat 10 mesures per a prevenir aquesta patologia [ENLLAÇ a la infografia, en anglès]: Controlar la hipertensió arterial, fer exercici físic, mantenir una dieta equilibrada, mantenir un pes saludable, reduir el colesterol, no fumar, reduir el consum d’alcohol, tractar la diabetis, tractar l’estrès i la depressió i tractar la fibril·lació auricular. Veiem que la majoria d’aquests factors de risc es poden controlar amb un estil de vida saludable, introduint-los a les nostres rutines diàries.

Tractament i rehabilitació postictal

Cada regió del cervell controla unes funcions determinades. Per tant, els efectes d’un ictus dependran de la part del cervell que es vegi afectada.

La majoria de persones que tenen un ictus sobreviuen, encara que solen quedar seqüeles. Les seqüeles més freqüents són la pèrdua de força i dificultats en el control del moviment, el risc de caigudes, les alteracions visuals, del llenguatge i de la sensibilitat, la depressió i les dificultats cognitives (pèrdua de memòria, atenció i capacitat de planificació).

Moltes d’aquestes funcions alterades es poden recuperar amb programes de rehabilitació. La recuperació sol ser parcial, i triga entre unes setmanes i uns anys. L’objectiu és adaptar-se als canvis (per exemple, canviar la manera de moure’s per a evitar caigudes) i recuperar l’autoestima i l’autonomia. En aquesta estratègia hi intervenen professionals de tot tipus: metges, infermers, fisioterapeutes, educadors socials, psicòlegs, etc.

Què podem fer des de la Psicologia

En persones que han tingut un ictus, els psicòlegs podem intervenir de les següents manera:

  • Ajudant-les a afrontar els canvis, les pèrdues i la possible situació de dependència.
  • Tractant l’ansietat i la depressió.
  • Fent exercicis de rehabilització cognitiva (frenar la pèrdua de memòria i concentració, ajudant a recuperar la capacitat d’organitzar-se i planificar-se, etc).
  • Facilitant l’expressió emocional dels pacients i dels seus cuidadors.

És important continuar investigant, tal com ha fet el professional de Manresa Eduard Maldonado, per trobar noves claus que ajudin a prevenir l’ictus i tractar-ne les conseqüències. Segons la tesi doctoral d’aquest infermer i professor, sabem que si detectem de manera precoç les alteracions emocionals (ansietat i depressió) en les persones que han tingut un accident vascular cerebral podrem millorar la seva salut i benestar i ajudar-les a implicar-se en la seva pròpia recuperació.


Telèfon psicòleg ManresaWhatsApp psicòleg ManresaEmail psicòleg Barcelona

Pots deixar una pregunta o un comentari a aquest article, i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari