Nens amb por de sortir de casa pel coronavirus

Des que es van començar a relaxar les mesures de confinament han augmentat les consultes sobre nens que tenen por de sortir de casa davant del risc de contagiar-se amb el coronavirus. Una por que podem considerar normal i comprensible, i per la qual convé no forçar els nens a sortir de casa.

Nens amb por de sortir de casa pel coronavirus - Aquí Psicologia Barcelona

Els nens amb por de sortir de casa després del confinament NO tenen un trastorn

La relaxació de les mesures de confinament era molt esperada per a grans i petits. Sobretot després d’estar tants dies tancats a casa, amb canvis d’hàbits i de rutines. Però algunes persones, especialment nens d’entre 6 i 11 anys, viuen aquest moment amb ansietat.

Però per què la majoria de nenes i els nens amb por de sortir de casa pel coronavirus tenen entre 6 i 11 anys? Per a explicar-ho recorrem al concepte de pors evolutives. Les pors evolutives, com indica el seu nom, són pors que es caracteritzen per aparèixer en un moment del creixement i desaparèixer uns anys després. En resum, i de manera aproximada, les pors evolutives per a cada edat són les següents:

EdatObjectes o situacions que solen fer por
0 a 1 anysSorolls forts, alçades, persones desconegudes
2 a 4 anysTempestes, animals, separar-se dels pares
4 a 6 anysFoscor, monstres i fantasmes, quedar-se sol
6 a 9 anysDany físic, problemes de salut, mort, fer el ridícul
9 a 12 anysAccidents, malalties, problemes socials, conflictes escolars
12 a 18 anysAutoestima, relacions amb els altres, sexualitat

Com veiem és habitual que a aquesta edat hi hagi por de determinats aspectes relacionats amb la salut. Per tant NO es tracta d’un trastorn. És normal que ens preocupem davant d’aquesta por, però en la immensa majoria de casos s’esvairà per si sola i en poques setmanes.

Què pot haver provocat aquesta por?

Un nen mira informació sobre el coronavirus

Durant l’etapa més dura del confinament els nens, com els adults, han estat exposats a un excés d’informació sobre el coronavirus. Han vist imatges del virus, vestits de protecció dels professionals, hospitals, notícies amb xifres d’infectats i de morts molt elevades, etc. I no ho han viscut com una cosa aliena, perquè a causa d’aquesta epidèmia han deixat d’anar a l’escola, de jugar amb els seus amics i de veure els familiars que viuen a una altra llar. Fins i tot molts d’ells han tingut sers estimats afectats directament.

També ens han vist a nosaltres, els adults, preocupats. I en certa manera els podem haver transmès aquesta preocupació. No és culpa de ningú -i, de fet, posar-nos a buscar culpables no ens ajudaria en res-. Però el llenguatge que hem fet servir durant aquests dies els pot haver marcat perquè som persones de referència per a ells. Ens han mirat a nosaltres per saber com havien de reaccionar. I si els adults estàvem preocupats, ells han entès que la situació era per a preocupar-se.

D’altra banda els nens i nenes han associat el carrer amb el perill i la llar amb la seguretat. Per això ara alguns d’ells se senten insegurs davant de la perspectiva de sortir de casa.

Pautes per a resoldre el problema

Coses que podem fer

  • Diguem-los que és normal aquesta por després d’estar tant temps tancats a casa. Interessem-nos per la seva preocupació.
  • Ensenyem-los imatges de gent al carrer, també altres nens, sense convertir-ho en una comparació (és a dir, sense que sembli que els diem “Ells són uns valents i tu també hauries de ser-ho“).
  • Deixem-los fer preguntes i suggeriments. Si poden decidir alguns aspectes (per exemple, quina roba s’han de posar) augmenta la seva sensació de control, i això redueix l’ansietat.
  • Expliquem-los on anirem, quanta estona i quines mesures de prevenció prendrem… i assegurem-nos de complir aquestes “promeses”.
  • Comencem amb sortides curtes i a prop de casa, a llocs coneguts (per exemple, l’escola). Deixant clar que no podran jugar amb altres nens i que no podrem anar al parc.

Coses que convé evitar

Un nen i la seva mare es preparen per sortir al carrer després del confinament
  • Obligar-los a sortir: Forçar els nens que tenen por de sortir de casa és una mala idea. Els pot fer créixer encara més aquesta por, en part, perquè encara es mantenen limitacions socials i normes d’higiene estrictes.
  • Utilitzar la por com a instrument per al xantatge: Amb frases com “si no sortim al carrer no podràs jugar en tota la tarda“.
  • Riure’s de la seva por o menysprear-la. Una cosa és intentar convèncer-lo que sortir de casa és segur; això és molt diferent de dir-li que és absurd tenir por, o que no n’hi ha motius.

Cal consultar un psicòleg pels nens amb por de sortir de casa pel coronavirus?

En la majoria de nens amb por de sortir de casa, aquesta por s’esvairà per si sola. Per tant, d’entrada, no cal consultar un psicòleg.

Però si veiem que la seva conducta s’altera notablement no només a l’hora de sortir de casa sinó de manera generalitzada, i que es mostra agressiu, enfadat o trist permanentment i durant uns quants dies, pot ser una bona idea parlar amb un psicòleg.

Des de la Psicologia podem donar pautes més personalitzades en funció de les característiques del nen o la nena i de la situació: quins comentaris fa, quines pors expressa -i quines no-, etc.


Pots deixar la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Posa’t en contacte amb mi (si ets al mòbil pots clicar directament sobre els botons).

Telèfon psicòleg ManresaWhatsApp psicòleg ManresaEmail psicòleg Barcelona

Deixa un comentari